Consells per prevenir i tractar la sequedat ocular

Les llàgrimes són necessàries per lubricar els ulls i per eliminar partícules i cossos estranys.

El síndrome de l’ull sec és una afecció de la superfície ocular que pot produir-se per diferents malalties que cursen amb un dèficit funcional de la llàgrima, és a dir, que existeix una mala lubricació de l’ull que afecta a parpelles, a la pel·lícula llagrimal, a la conjuntiva i a la còrnia. Aquesta mala lubricació engloba situacions de poca quantitat de llàgrima, de mala qualitat de la llàgrima o bé, excés d’evaporació.

El símptomes més freqüents del síndrome de l’ull sec són: envermelliment ocular, sensació de sorra o cos estrany a dins de l’ull, picor, coïssor, llagrimeig, cansament i pesadesa als ulls, sensibilitat a la llum, escates i crostes a les parpelles, visió borrosa. Tots aquests símptomes poden empitjorar a ambients amb fum, pols, vent o poca humitat o per l’ús de lents de contacte.

El síndrome de l’ull sec és la malaltia oftalmològica més freqüent al nostre entorn, és més freqüent en dones i augmenta amb l’edat.

Les causes més comuns que produeixen aquest símptomes són: l’edat, la menopausa, els tractaments hormonals, el dèficit de greixos essencials (omega 3), l’ús de tablets, mòbils, ordinadors, etc. , l’ús de lents de contacte, les cirurgies oculars, alguns medicaments (antidepressius, antihistamínics, antigripals, antihipertensius…), etc.

Com podem millorar els símptomes?

Mitjançant una bona higiene de les parpelles, fent servir llàgrimes artificials i tovalloletes oculars.

El tractament amb llàgrimes artificials, generalment, és llarg i moltes vegades, crònic, ja que la malaltia sol evolucionar cap a una malaltia crònica, lenta i progressiva.

A més, també s´han de seguir els següents consells: